Muro converteix l’art urbà en escola, poble i Mediterrani amb la tercera edició de Muralitza’t

• El festival, que se celebrarà del 25 al 28 de juny, reunirà artistes locals i creadors de Muro, Mallorca, en una nova acció vinculada al projecte MUROperMURO: Mediterrani Compartit

• La proposta incorpora tallers als centres educatius, una exposició, un audiovisual, visites guiades i huit intervencions murals que fan valdre l’art urbà com a patrimoni viu, eina educativa i oportunitat per al talent local

(Muro, 2 de juny)-. Muro tornarà a mirar els seus murs per a transformar-los en finestres a nous mons. Del 25 al 28 de juny, el poble celebrarà la tercera edició del Festibal d’Art Urbà Muralitza’t, una proposta que enguany creix cap a les escoles, cap al talent local i cap a l’altra vora de la Mediterrània, amb l’arribada d’artistes de Muro, Mallorca, dins del projecte MUROperMURO: Mediterrani Compartit, per a transformar l’art en una ferramenta de transformació comunitària.

El festival, organitzat per l’Ajuntament de Muro a través de la Regidoria de Joventut, arriba a aquesta tercera edició després d’haver nascut l’any 2017 i d’haver-se recuperat en 2024. Ara, Muralitza’t es consolida com una proposta cultural amb mirada llarga, capaç d’unir art públic, educació visual, participació juvenil, promoció del talent local i regeneració dels espais comuns.

En aquesta edició, el projecte preveu la realització d’aproximadament huit intervencions murals al voltant del camp de futbol, amb la participació d’artistes locals i artistes convidats de Muro, Mallorca. Hi prendran part Alba Galdón, Toni Espinar, Jordi Sanjuan, Joan Cascant, Pau Perona i Giovanna Valls, junt amb els artistes mallorquins Joan Carbonell “Mariando” i Rafel Moreno, que tornen així la visita artística iniciada fa unes setmanes dins del projecte MUROperMURO: Mediterrani Compartit. I que compta amb l’estreta col·laboració de la Fundació Baleària dins del marc de l’agermanament dels dos Muros.

Aquella primera acció, celebrada a Muro de Mallorca amb la participació d’Alba Galdón i Toni Espinar, va obrir un pont de mar blava entre dos pobles que comparteixen nom, llengua, arrels mediterrànies i una manera semblant d’entendre la cultura com a vincle. Ara, aquest intercanvi fa el camí de tornada i permet que Muro aculla també una part de la mirada, el paisatge i la identitat del municipi balear.

El regidor de Joventut, Sergi Silvestre, ha destacat que Muralitza’t és “un festival d’art urbà, joventut, educació artística i intercanvi cultural” que enguany vol “combinar artistes consolidats amb artistes locals, fomentar l’educació visual i consolidar una actuació estratègica que uneix la creació artística contemporània, la promoció del talent local, la participació juvenil i la millora dels espais públics”.

Silvestre ha remarcat també que aquesta edició “vincula el projecte compartit amb Muro de les Illes Balears i reforça la dimensió educativa, documental i comunitària del festival”. En aquest sentit, ha assenyalat que l’objectiu no és només pintar murs, sinó “explicar el valor cultural, educatiu i social de l’art urbà, generar nous punts d’interés cultural i turístic i posar en valor els murals que ja formen part del paisatge del poble”.

Una de les claus d’aquesta tercera edició és la coordinació artística d’Alba Galdón i Toni Espinar. En el cas de Galdón, la seua trajectòria explica millor que cap discurs el sentit profund del festival. Quan es va celebrar el primer Muralitza’t, Alba tenia setze anys i l’art començava a obrir-se pas en la seua vida. Aquell dia va veure pintar a la Llometa, es va acostar a Toni Espinar i a altres artistes per preguntar-los com s’entrava en el món de l’art urbà. La resposta va ser senzilla: agafar uns pinzells i posar-se a pintar.

Anys després, aquella adolescent que mirava el muralisme com una cosa llunyana coordina ara, al costat de Toni Espinar, una edició del festival que vol precisament això: obrir portes, donar confiança i demostrar que el talent local necessita espais on créixer.

Per a Alba Galdón, “passar d’aquella primera presa de contacte amb un mur a assumir hui la coordinació artística és un reflex d’allò que pretén aquest projecte: potenciar el talent local i demostrar que l’art públic té un impacte real i transformador en la nostra joventut i en el nostre poble”. L’artista ha recordat també l’experiència viscuda a Mallorca dins de MUROperMURO i la frase que va inspirar el seu treball: “Dos Muros, un mateix sentiment de poble”.

Galdón ha explicat que aquell mural parlava “d’identitat compartida, d’arrels separades però unides” i ha subratllat que, durant l’estada a Mallorca, va poder comprovar en primera persona que la llengua, la cultura i moltes tradicions dels dos pobles “són ben semblants”. Per això, ha afirmat que l’arribada dels artistes mallorquins a Muro “és el començament d’un agermanament cultural que pot enriquir molt les dues comunitats”.

Però Muralitza’t 2026 no es quedarà només al carrer. El projecte ha entrat també als centres educatius del poble amb una proposta que converteix l’art urbà en llenguatge, en conversa i en comunitat. Durant els mesos previs al festival s’han dut a terme tallers i activitats amb alumnat de l’IES Serra Mariola, el CEIP El Bracal i el CEIP Montcabrer, amb la voluntat d’explicar què és l’art urbà, quin valor té en l’espai públic i com pot ajudar a contar allò que uneix un poble.

En els col·legis, la proposta ha tingut un component especialment simbòlic: cada centre ha treballat la idea d’un mural per regalar-lo a l’altra escola. L’alumnat del Bracal ha pensat què voldria oferir al Montcabrer, i l’alumnat del Montcabrer ha imaginat què voldria regalar al Bracal. Una manera senzilla i poderosa de construir poble des de la mirada de les xiquetes i dels xiquets, preguntant-los què els uneix, què reconeixen com a propi i quina imatge voldrien compartir amb l’altra escola.

Segons Galdón, la resposta de l’alumnat i del professorat ha sigut “increïble”. L’artista ha destacat la il·lusió amb què els xiquets i les xiquetes han participat en el procés, pensant elements que identifiquen Muro, fent esbossos i descobrint que també poden formar part de la construcció visual del seu poble. Un procés que ha comptat també amb la il·lustradora local Helga Ambak, que, junt amb Alba Galdón, han estat les encarregades de canalitzar tot l’art de les xiquetes i xiquets en la plasmació dels dos murals. Una experiència que ha estat documentada pels joves i emprenedors de l’agència de comunicació BeeWall, de Muro. Aquest treball educatiu culminarà amb l’exposició “Muralitza’t a l’escola: procés, art i comunitat”, que s’inaugurarà el 25 de juny a les 19.00 hores a la Sala d’Actes Pepe Prats de la Casa de Ferro – Centre Jove. La mostra recollirà fotografies, imatges del procés creatiu, treballs de l’alumnat i materials documentals que permetran entendre el festival com una proposta pedagògica i cultural completa.

En un moment en què la comunitat educativa està defensant l’escola pública, Muralitza’t vol posar també en valor el paper dels centres públics com a espais de pensament, sensibilitat i convivència. L’art, quan entra a l’escola, no és només una activitat complementària: és una manera d’aprendre a mirar, a escoltar, a respectar el que és comú i a imaginar una societat més culta, més crítica i més lliure.

La programació es completarà amb jornades de creació mural, visites obertes als espais d’intervenció, visites guiades als murals existents de la mà de Caragol Tours i una cloenda amb la projecció d’un audiovisual que documentarà el procés creatiu i educatiu del festival, també a càrrec de BeeWall. L’objectiu és que Muralitza’t no acabe quan s’asseque la pintura, sinó que deixe memòria, relat i una nova manera de recórrer Muro a través de l’art urbà.

Amb aquesta tercera edició, Muralitza’t es confirma com una iniciativa que va més enllà de l’embelliment urbà. És una política cultural de proximitat, una aposta pel mestissatge entre el talent que naix al poble amb altres mirades consolidades, una eina de mediació amb la joventut i una forma de convertir els espais públics en llocs amb significat.

Muro torna així a mirar les seues parets com a superfícies vives. No com a límits, sinó com a espais on escriure identitat, memòria i futur. I ho fa amb la convicció que la cultura també és això: trobar-nos davant d’un mur i decidir, col·lectivament, que pot convertir-se en una finestra.