Patrimoni de Muro

 

ERMITA DE SANT ANTONI

La primera cosa que trobem en apropar-nos a Muro és l’ermita de Sant Antoni, la seua emblemàtica i clara silueta rep el viatger. És de petites i harmòniques proporcions. Solament uns pocs escalons ens introdueixen dins un pòrtic de senzilles arcades que donen pas a un recinte de planta rectangular amb quatre capelles a cada banda que fan de contrafort amb els arcs de la nau central, dins d’aquestes estan representats els sants en ceràmica valenciana, emmarcats amb una sanefa. L’altar major el presideixen les imatges de Sant Antoni Abad i Sant Antoni de Pàdua.

Hui en dia l’ermita està oberta al culte, s’hi celebra missa vespertina els dies festius d’estiu i els dimarts a la vesprada és visitada per molts devots.

VIDEO https://www.youtube.com/watch?v=fyBwV9YL2k0

ERMITA DE LA MARE DE DÉU DELS DESEMPARATS

La façana es disposa en tres paràmetres: dos laterals totalment llisos i el central, constituït per la portada. Aquesta es troba molt lleugerament destacada sobre els paràmetres laterals i s’organitza en dos cossos separats per una cornisa i rematats per un frontó triangular totalment llis. Als extrems del frontó s’alcen dos campanars de cadireta, un petit mur recorre la part superior del frontó i dalt la seua cúspide s’alça una creu. Si alguna cosa cal destacar d’aquesta portada és la seua extrema senzillesa. Solament dues pilastres encaixades flanquegen la porta rectangular que està molt lleugerament remarcada per una motllura.

Les festivitats dels Sants Patrons són molt celebrades. En la de Sant Antoni Abad, el segon diumenge de gener, destaquen com a actes més populars la romeria que ix de l’església de Sant Joan Baptista fins aquest lloc, en què acompanyen al sant tot tipus d’animals per a la seua benedicció, i també la fireta "del porrat". Tanmateix, la festa de Sant Antoni de Pàdua, el 13 de juny, se celebra amb missa, processó i fogueres.

El temple, que és d’estil neoclàssic, té planta rectangular. Presenta tres naus de tres trams, i la central és de doble amplària. El creuer no sobreeix en planta i dóna accés al presbiteri i a les dues sagristies (aquests últims elements es troben elevats damunt la resta del temple). Destaca la cúpula de mitja taronja sobre el creuer, coberta de teula blava. El presbiteri i les capelles de les naus laterals es cobreixen mitjançant cúpules amb petxines. La nau central i els trams laterals del creuer es cobreixen amb voltes de canó.

A l’interior grossos pilars constitueixen el suport del sistema de cobriment. Adossades a aquests pilars es disposen pilastres d’ordre compost. La cúpula, que cobreix el centre del creuer i no presenta llanterna, se sosté sobre petxines i constitueix l’element unificador del temple. La volta de la nau central presenta arcs faixons acanalats que assenyalen els distints trams. Com a elements interns del temple, cal destacar el cor que s’alça als peus de l’església i les portes d’accés a les sagristies, tant des del presbiteri com des del creuer.

VIDEO https://www.youtube.com/watch?v=YwmVW-CyZ2M

ESGLÉSIA DE SANT JOAN BAPTISTA

L’Església de Sant Joan Baptista està situada al nucli antic de la localitat de Muro de l’Alcoi. Les festes patronals comencen des d'ací i també hi finalitzen. La Mare de Déu dels Desemparats és traslladada durant els dies festius des la seua ermita fins a la parròquia, on roman quinze dies per a la seua veneració i adoració pels veïns devots de la localitat.

Edifici d’estil renaixentista, amb una sola nau voltada, amb quatre capelles a cada banda i dues sagristies al mig de les quals s’alçava l’altar major. Els arcs eren de rajola i els cantons i la portada principal de pedra llaurada amb motllures. Aquell temple va estar en ús fins la construcció de l’actual parròquia, d’estil neoclàssic, començada el 1827 i inaugurada el 1837, sent el seu arquitecte Fra Vicente Cuenca.

Formant part del projecte de construcció del temple, es trobava el retaule de l’altar major, que a més de la part destinada a la pintura havia de posseir unes figures escultòriques que completarien el conjunt, uns àngels a la part central i estàtues d’Adam i Eva als cantons. Quant a la pintura del retaule, es va realitzar des l’any 1604 fins 1607 i el seu autor va ser Jerónimo Rodríguez d'Espinosa, ajudat per Jaime Terol com a decorador. El retaule estava compost per un conjunt total de nou taules, cinc de les quals es troben al Museu Diocesà i les restants que no se sap on són. Hui en dia, es troben al Museu de la catedral de València cinc taules que formen part del retaule major de l’antiga església de Muro, que es troben en mal estat de conservació degut, en part, a l’incendi sofert pel Palau Arquebisbal durant la Guerra Civil. La tècnica empleada pel pintor és un temple gras sobre taula. Les mesures de les taules són semblants, al voltant dels e 153 x 99´5 cm; estan compostes per quatre taules disposades longitudinalment amb tres travessers igualment disposats per tal de reforçar les unions. Les taules porten un recobriment de rebava i cola animal per l’anvers i pel revers.

Actualment, al retaule apareix la Mare de Déu dels Desemparats al centre, donat que va ser proclamada patrona el 5 de març de 1907 per la devoció dels murers i pel culte públic amb manifestacions festives. A una banda i a l’altra apareix el copatró Sant Roc (antigament patró de la vila), i San Francesc de Borja, que va ser superior dels jesuïtes.  

VIDEO https://www.youtube.com/watch?v=QsZw5E7WkUc

PLAÇA DEL PALAU DE LA SENYORIA I CASA DEL PALAU

La Casa del Palau de la Senyoria és un edifici renaixentista que utilitza de forma prioritària la rajola. A la façana destaquen elegants balcons amb ceràmica valenciana que l’embelleixen. Actualment, la plaça del Palau continua sent molt important per a la localitat. Presenta una forma quadrada que ocupa un dels seus costats la casa dels Alonso, família molt important des del segle XVII com ho acredita l’escut que presideix la seua façana.

 

Plaça del Palau de la Senyoria

Cada mes de juny, coincidint amb l’inici de l’estiu i la festivitat del Corpus, els veïns guarneixen el carrer i la plaça, i es ballen al ritme de dolçaina i tabalet les “danses de palau”. Possiblement des del segle XVII, aquesta festa ja se celebrara coincidint amb l’època de la sega del blat, moment en què els vassalls aportaven part de les seues collites al senyor del lloc. Aquesta Festa de la dansada comença a celebrar-se la setmana anterior, anant els balladors cada dia a un carrer diferent del poble, fins a concloure a la plaça del Palau on es ballen jotes, fandangos i folies tradicionals. 

VIDEO https://www.youtube.com/watch?v=kpF_2SGunUY

EL FUMERAL

La generalització de l'ús del vapor va propiciar una serie de canvis en la fisionomia del paisatge industrial a les nostres comarques, amb la construcció de fumerals d'altura considerable al llarg del segle XIX i principis del XX.

Les noves tecnologies requerien l'aprovisionament de carbó no molt abundant a l'Alcoià- Comtat; motiu pel que la compañia Raiway and Harbour company limited va construir l'any 1893 la línea de tren Alcoi-Gandia per a donar eixida als productes de l'interior del nord de la provincia d'Alacant i aprovisionarla de carbó.


 

A Muro, al voltant de la estació i moll de l'esmentada línea ferroviaría van proliferar noves instalacions fabrils. Entre elles s'encontraven Cartonojes Matarredona, des de l'any 1921, i la orujera Aceitera san Jorge, des de l'any 1955.

El fumeral que presideix la plaça és l'ùnic testimoni que es conserva de la antiga orujera Mariano Miquel CIA de l'any 1921. Presenta una forma pentagonal de fábrica de rajol amb decoració de linees longuitudinals. Aquest tipus de xemeneies favorien el tir de les calderes de vapor i, al mateix temps, evacuaven els fums.La seua construcció estava realitzada per obrers especialitzats les quals arribaven a superar els 27 metres d'altura.
 

VIDEO https://www.youtube.com/watch?v=IEojA86dIqQ

COL·LECCIÓ MUSEOGRÀFICA MUNICIPAL DE MURO "MUSEU VIU DE L’OLI"

El Museu Viu de Muro està ubicat a l’Ajuntament i va ser inaugurat a principis de 2003. La seua primera presentació al públic en general no sols va ser la mostra d’un recinte recentment rehabilitat que albergava peces que van ser emprades per produir oli. En aquesta ocasió, es va reviure tot un mètode deixat des de feia diverses dècades per tal d’elaborar l’esmenat producte.

Durant el segle XIX, les almàsseres van deixar de ser una regalia del senyor després de la creixent espenta d’una nova classe social, la burgesia. El constant endeutament dels senyors feudals amb els burgesos adinerats, i el creixement demogràfic dificultaven el manteniment de les regalies.

D’ara endavant, els terratinents exploten les terres lliurement i directament, orientant la producció a aquells productes més rendibles, entre els quals es troben la vinya i l’olivera, als quals s’introdueixen noves tècniques gràcies a la industrialització.

Fotos de l’almàssera

L’abolició dels drets feudals sobre almàsseres o molins va motivar la proliferació d’almàsseres durant el segle XIX, moltes de les quals van perdurar fins a mitjans del segle XX. A Muro, durant aquest període es van arribar a crear un total de dotze almàsseres urbanes i sis als masos.

L’exposició actualment ubicada a les dependències municipals mostra tots els elements propis d’una “almàssera de sang” característica de finals del segle XIX, propietat d’una de les grans famílies de terratinents de Muro. La mostra la completen altres objectes de caràcter etnològic que formen part dels fons museístics que actualment es posseeixen.


Interior de l'almàssera

JACIMENT ARQUEOLÒGIC DE LA COVA BENEITO

El jaciment es tracta d’un abric/cova que s’obri al barranc del Cotet de Muro. Actualment ha quedat reduïda a una petita coveta formada per dues diàclasis afectades posteriorment per diversos processos kàrstics. Al seu origen constituiria un gran abric com evidencien les restes de la visera i els blocs despresos al seu voltant.

La Cova Beneito va ser descoberta per E. Cortell als anys setanta. Les campanyes d’excavació arqueològica ordinària es van dur a terme de forma continuada des l’any 1980 fins al 1990, sota la direcció científica de Guillermo Iturbe. Els treballs de camp van ser represos l’any 1993 i 1994, interromputs per problemes de seguretat a l’interior de la cova fins 1999, moment en què l’Ajuntament de Muro es fa càrrec del projecte sota la direcció científica d’Elisa Doménech. El 2001 s’obri un sondeig a l’exterior de l’abric per tal de comprovar l’extensió real de la superfície d’ocupació. Els resultats han demostrat l’existència d’una àrea d’ocupació important. Les excavacions i les investigacions continuen any rere any gràcies a les aportacions d’un vast equip interdisciplinari format per arqueòlegs, geòlegs, paleontòlegs i col•laboradors.


Cova Beneito

Al llarg de més de vint anys, diversos estudis interdisciplinaris han contribuït a la reconstrucció del modus vivendi de l’home de neandertal i de l’home modern. Els diferents taxons pol•línics evidencien canvis paisatgístics a la contornada de la Cova; les anàlisis zooarqueològiques mostren l’existència de zones boscoses ocupades per bandades de cérvols o de valls amb cavalls pasturant.

La desaparició dels neandertals és un tema encara debatut en l’àmbit científic, en què tenen un paper important els resultats que es puguen obtenir a la Cova Beneito. El caràcter únic de la seua seqüència cronològica i cultural, a tot el llevant i sud de l’Estat Espanyol, converteixen al jaciment en un referent per tots els treballs científics i divulgatius.

La difusió dels treballs realitzats a la Cova Beneito es pot resumir en tres àmbits territorials:

a) Difusió en el marc autonòmic. Des l’any 1982, amb la publicació dels resultats preliminars del sondeig interior a la revista del Laboratori d’Arqueologia de la Universitat de València, fins la divulgació científica de la investigació interdisciplinària en diverses revistes, congressos, col•loquis, etc.

b) Difusió en el marc nacional. En tot el territori de l’Estat Espanyol és freqüent la cita de la Cova Beneito en articles i monografies com un referent del trànsit del paleolític mitjà al superior.

c) Difusió en el marc internacional. Des l’any 1996, com conseqüència de la repercussió dels estudis preliminars aportats, el jaciment comença a interessar als fòrums internacionals ( Forli – Itàlia, Lieja – Bèlgica, etc), i també s’ha comptat amb la visita de prestigiosos investigadors.

Expresso Show replica handbags replica designer handbags replica handbags deals chanel replica handbags designer fake handbags replica bags uk replica handbags uk knockoff bags replica handbags replica designer bags designer replica handbags replica designer handbags louis vuitton replica handbags cheap replica bags hermes replica handbags mulberry replica outlet replica mulberry handbags replica bags shop replica handbags outlet replica handbags outlet replica handbags uk hermes replica wallets wholesale replica handbags replica handbags online