Objectius

Dades d’interés:

Plaçeta Molina, 4

educacio@vilademuro.net

965530557

Etapes educatives

Educació Infantil

L’Educació infantil constitueix l’etapa educativa amb identitat pròpia que atén a xiquetes i xiquets des del naixement fins als sis anys. Esta etapa s’ordena en dos cicles. El primer comprén des de 0-3 anys, i el segon dels 3 als 6 anys d’edat. L’Educació infantil té caràcter voluntari. El segon cicle d’esta etapa educativa serà gratuït.

La finalitat de l’Educació infantil és la de contribuir al desenvolupament físic, afectiu, social i intel•lectual dels xiquets i xiquetes. En ambdós cicles s’atendrà progressivament el desenvolupament afectiu, el moviment i els hàbits de control corporal, les manifestacions de la comunicació i del llenguatge, les pautes elementals de convivència i relació social, així com al descobriment de les característiques físiques i socials del medi. A més, es facilitarà que xiquetes i xiquets elaboren una imatge de si mateixos positiva i equilibrada, i que adquirisquen autonomia personal. Les administracions educatives determinaran els continguts educatius del primer cicle de l’Educació infantil d’acord amb allò disposat als articles anteriors.

Requisits d’accés

L’Educació infantil atén xiquets i xiquetes des del naixement fins als sis anys d’edat.

Requisits d’admissió

La normativa que regula l’admissió d’alumnat és competència de l’Administració educativa de cada comunitat autònoma. Seguint l’Art.84 de la LOE sobre admissió d’alumnat:

L’admissió d’alumnat en centres públics i privats concertats es regularà de tal manera que es garantitze el dret a l’educació, l’accés en condicions d’igualtat i la llibertat d’elecció de centre per pares o tutors. 

Quan no hi haja places suficients en els centres sostinguts amb fons públics, el procés d’admissió es regirà pels següents criteris prioritaris sense que cap tinga caràcter excloent:

  • Existència de germans matriculats en el centre o pares o tutors legals que hi treballen.
  • Proximitat del domicili o del lloc de treball d’algun dels pares o tutors legals.
  • Rendes anuals de la unitat familiar, atenent les especificitats que per al seu càlcul s’apliquen a las famílies nombroses.
  • Concurrència de discapacitat en l’alumne o en algun dels pares o germans. 
  • En cap cas haurà discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra circumstància personal o social.
Educació primaria

L’Educació primària té caràcter obligatori i gratuït. Comprén tres cicles de dos anys cadascun, en total, sis cursos acadèmics, que se seguiran ordinàriament entre els sis i els dotze anys d’edat. Amb caràcter general, els alumnes i les alumnes s’incorporaran al primer curs de l’Educació primària en l’any natural en què complisquen sis anys.

La finalitat és proporcionar a tots els xiquets una educació comuna que puga fer possible l’adquisició dels elements bàsics culturals, els aprenentatges relatius a l’expressió oral, a la lectura, a l’escriptura i al càlcul aritmètic, així com una progressiva autonomia d’acció en el seu medi.

L’Educació Primària contribuirà a desenvolupar en l’alumnat les següents capacitats:

  • Utilitzar de manera apropiada la llengua castellana i el valencià.
  • Comprendre i expressar missatges senzills en una llengua estrangera.
  • Aplicar a las situacions de la seua vida quotidiana operacions senzilles de càlcul i procediments lògics elementals.
  • Adquirir les habilitats que permeten desenvolupar-se amb autonomia en l’àmbit familiar i domèstic, així com en els grups socials amb els quals es relacionen.
  • Apreciar els valors bàsics que regeixen la vida i la convivència humana i obrar d’acord amb aquests.
  • Utilitzar els diferents mitjans de representació i expressió artística.
  • Conéixer les característiques fonamentals del seu medi físic, social i cultural, i les possibilitats d’acció en aquest.
  • Valorar la higiene i salut del seu propi cos, així com la conservació de la natura i del medi ambient.
  • Utilitzar l’Educació Física i l’esport per afavorir el desenvolupament personal.

L’Educació Primària s’organitza en àrees amb un caràcter global i integrador, i serà impartida per mestres que tindran competència en totes les àrees d’aquest nivell. L’ensenyament de la música, de l’educació física i dels idiomes estrangers, seran impartits per mestres amb l’especialització o qualificació corresponent.

Criteris d’avaluació

L’avaluació de los processos d’aprenentatge de l’alumnat serà contínua i global i tindrà en compte el progrés de l’alumne en el conjunt de les àrees del currículum.

L’avaluació es durà a terme tenint en compte els diferents elements del currículum.

Els criteris d’avaluació de les àrees seran referent fonamental per valorar el grau d’adquisició de les competències bàsiques.

En el context del procés d’avaluació continua, quan el progrés d’un alumne no siga l’adequat, s’establiran mesures de reforç educatiu. Aquestes mesures s’adoptaran en qualsevol moment del cicle, en el moment en que es detecten les dificultats i estaran dirigides a garantir l’adquisició dels aprenentatges imprescindibles per a continuar el procés educatiu.

Els mestres avaluaran tant els aprenentatges de l’alumnat com els processos d’ensenyament i la seua pròpia pràctica docent.

Els resultats de l’avaluació s’expressarà en l’Educació primària en els següents termes: Insuficient (IN), Suficient (SU), Bé (BI), Notable (NT), Excel•lent (SB), considerant-se qualificació negativa l’Insuficient i positives totes les demés.

Criteris de promoció

En finalitzar cadascun dels cicles, i com a conseqüència del procés d’avaluació, el professorat del grup adoptarà les decisions corresponents sobre la promoció de l’alumnat, tenint especialment en consideració la informació i el criteri del professor tutor.

S’accedirà al cicle educatiu següent sempre que es considere que s’haja aconseguit el desenvolupament corresponent de les competències bàsiques i l’adequat grau de maduresa. S’accedirà, tanmateix, sempre que els aprenentatges no aconseguits no impedisquen seguir amb aprofitament el nou cicle. En aquest cas, l’alumnat rebrà els recolzaments necessaris per recuperar-hi aquestos.

Quan no s’acomplisquen les condicions assenyalades en l’apartat anterior, hom romandrà un any més en el mateix cicle. Aquesta mesura es podrà adoptar una sola vegada al llarg de l’Educació primària i haurà d’anar acompanyada d’un pla específic de reforç o recuperació. Els centres organitzaran aquest pla d’acord amb allò establert per les administracions educatives.

S’accedirà a l’Educació secundària obligatòria si s’ha aconseguit el desenvolupament corresponent de les competències bàsiques i l’adequat grau de maduresa. S’accedirà, igualment, sempre que els aprenentatges no aconseguits no impedisquen seguir amb aprofitament la nova etapa. En aquest cas, l’alumnat rebrà els recolzaments necessaris per a recuperar aquestos.

Quan no s’acomplisquen les condicions assenyalades en el paràgraf anterior, no es podrà promocionar a l’etapa següent si no s’han esgotat les mesures previstes.

De conformitat amb allò estipulat a l’article 4.2 en la seua lletra e), de la Llei Orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del Dret a l’Educació, els pares o tutors hauran de participar i recolzar l’evolució del procés educatiu dels seus fills o tutelats, així com conèixer les decisions relatives a l’avaluació i promoció i col•laborar en les mesures de recolzament o reforç que adopten els centres per a facilitar el seu progrés educatiu.

Historial acadèmic

L’historial acadèmic d’Educació primària és el document oficial que reflexa els resultats de l’avaluació i les decisions relatives al progrés acadèmic de l’alumnat al llarg de l’etapa, i té valor acreditatiu dels estudis realitzats. La seua custòdia correspon al centre educatiu en què l’alumnat s’hi trobe escolaritzat.

En finalitzar l’etapa, l’historial acadèmic d’Educació primària es lliurarà a l’alumnat i una còpia s’enviarà al centre d’educació secundària, a petició d’aquest, juntament amb l’informe individualitzat al qual fa referència l’article 12.2 del Reial Decret 1513/2006, de 7 de desembre, pel qual s’estableixen els ensenyaments mínims de l’Educació primària. Aquestes circumstàncies seran reflectides en el corresponent expedient acadèmic.

Educació Secundària Obligatòria (E.S.O)

L’Educació Secundària Obligatòria (ESO) és una etapa educativa obligatòria i gratuïta que completa l’educació bàsica. Consta de quatre cursos acadèmics que es realitzen ordinàriament entre els 12 i els 16 anys d’edat.

S’organitza d’acord amb els principis d’educació comuna i d’atenció a la diversitat de l’alumnat. Presta especial atenció a l’orientació educativa i professional. Té com a finalitat:

  • Aconseguir que tots aconseguisquen els elements bàsics de la cultura: humanístics, artístics, científics i tecnològics.
  • Desenvolupar i consolidar hàbits d’estudi i de treball.
  • Preparar per a la incorporació als estudis posteriors i per a la seua inserció laboral.
  • Formar a tots per l’exercici dels seus drets i obligacions en la vida com a ciutadans.

Es podrà repetir un màxim de dos cursos i romandre, en règim ordinari, fins els 18 anys d’edat acomplits en l’any en què finalitze el curs. Un alumne i els seus pares poden decidir, des del moment en què aquest acompleix els 16 anys, si es dóna per finalitzada la seua escolarització obligatòria en aquesta etapa, i en eixe cas se li estendrà el corresponent Certificat d’Escolaritat en el qual consten els anys i matèries cursades.

Objectius

L’Educació Secundària Obligatòria contribuirà a desenvolupar en l’alumnat les capacitats que els permeten:

1. Assumir responsablement els seus deures, conèixer i exercir els seus drets en el respecte als demés, practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les persones i grups, i preparar-se per a l’exercici de la ciutadania democràtica. 

2. Desenvolupar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i treball individual i en equip com a condició necessària per a una realització eficaç de les tasques de l’aprenentatge i com a medi de desenvolupament personal. 

3. Valorar i respectar la diferència de sexes i la igualtat de drets i oportunitats entre ells. Rebutjar els estereotips que suposen discriminació entre homes i dones. 

4. Enfortir les seues capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les seues relacions amb els demés, així com rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre pacíficament els conflictes. 

5. Desenvolupar destreses bàsiques en la utilització de les fonts d’informació per a, amb sentit crític, adquirir nous coneixements. Adquirir una preparació bàsica en el camp de les tecnologies, especialment les de la informació i la comunicació. 

6. Concebre el coneixement científic com un saber integrat, que s’estructura en distintes disciplines. 

7. Desenvolupar l’esperit emprenedor i la confiança en sí mateix, la participació, el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats. 

8. Comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit, en la llengua castellana i, si n’és el cas, en la llengua co-oficial de la Comunitat Autònoma, textos i missatges complexos, i iniciar-se en el coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura. 

9. Comprendre i expressar-se en una o més llengües estrangeres de manera apropiada. 

10. Conèixer, valorar i respectar els aspectes bàsics de la cultura i la història pròpies i dels demés, així com el patrimoni artístic i cultural. 

11. Conéixer el funcionament del propi cos i el dels altres, respectar les diferències, afiançar els hàbits de cura i salut corporals i incorporar l’educació física i la pràctica de l’esport per afavorir el desenvolupament personal i social. Conèixer i valorar la dimensió humana de la sexualitat en tota la seua diversitat. Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum, l’atenció als éssers vius i el medi ambient, tot contribuint a la seua seua conservació i millora. 

12. Apreciar la creació artística i comprendre el llenguatge de les distintes manifestacions artístiques, utilitzant diversos mitjans d’expressió i representació.

Opcions educatives

L’alumne que conclou els seus estudis d’ESO té l’opció de seguir estudiant, però també pot accedir ja al món laboral perquè, amb aquesta etapa ha conclòs l’educació considerada obligatòria. El títol de graduat en educació secundària obligatòria permetrà accedir a:

  • Batxillerat.
  • Formació professional de grau mitjà
  • Ensenyaments professionals d’arts plàstiques i disseny de grau mitjà 
  • Ensenyaments esportius de grau mitjà 

En cas que l’alumne no haja aconseguit el títol d’ESO o no tinga estudis previs, pot accedir a:

  • Oferta formativa d’educació de persones adultes.
  • Cicles formatius de grau mitjà de formació professional (amb prova d’accés i 17 anys.)
  • ensenyaments d’idiomes (amb 16 anys, o amb 14 anys per estudiar un idioma distint al cursat en l’ESO.)
  • Ensenyaments elementals i professionals de música i dansa (amb prova específica.)
  • Cicles formatius de grau mitjà de ensenyaments professionals d’arts plàstiques i disseny (prova d’accés, prova específica i 17 anys.
  • Cicles de grau mitjà d’ensenyaments esportius (amb prova d’accés i 17 anys, i prova específica en el cas de determinades modalitats o especialitats.) 

Criteris  d´avaluació

L’avaluació del procés d’aprenentatge de l’alumnat en l’Educació Secundària Obligatòria serà contínua i diferenciada segons les diferents matèries del currículum.

El professorat avaluarà tenint en compte els diferents elements del currículum. Els criteris d’avaluació de les matèries seran referent fonamental per a valorar, tant el grau d’adquisició de les competències bàsiques, com el de consecució dels objectius. L’equip docent constituït pel professorat de l’alumne, coordinat pel professor tutor, actuarà de manera col•legiada al llarg del procés d’avaluació. 

En el procés d’avaluació contínua, quan el progrés d’un alumne no siga l’adequat, s’establiran amidades de reforç educatiu. 

Els professors avaluaran tant els aprenentatges de l’alumnat com els processos d’ensenyament i la seua pròpia pràctica docent. 

Al finalitzar el segon curs de l’educació secundària obligatòria tots els centres realitzaran una avaluació de diagnòstic de les competències bàsiques arribades a pels seus alumnats. Aquesta avaluació serà competència de les Administracions educatives, no tindrà efectes acadèmics sinó caràcter formatiu i orientador per als centres i informatiu per a les famílies i per al conjunt de la comunitat educativa. 

Criteris de promoció

Es promocionarà al curs següent quan s’hagen superat els objectius de les matèries cursades o es tinga avaluació negativa en dues matèries com a màxim. Excepcionalment, podrà autoritzar-se la promoció amb avaluació negativa en tres matèries quan l’equip docent considere que la naturalesa de les mateixes no li impedeix seguir amb èxit el curs següent. Qui no promocione haurà de romandre un any més en el mateix curs. Es podrà repetir un màxim de dos cursos i romandre, en règim ordinari, fins als divuit anys d’edat complits en l’any que finalitze el curs. Un alumne i els seus pares poden decidir, des del moment que aquell compleix 16 anys d’edat, donar per finalitzada la seua escolarització obligatòria en l’etapa, en aquest cas se li estendrà el corresponent Certificat d’Escolaritat en el qual consten els anys i matèries cursats.

Batxillerat

El Batxillerat forma part de l’educació secundària postobligatòria i, per això, té caràcter voluntari. Es desenvolupa en modalitats diferents, s’organitza de manera flexible i, si és el cas, en distintes vies dintre de cada modalitat.

Finalitat

  • Proporcionar als estudiants formació, maduresa intel·lectual i humana, coneixements i habilitats que els permeten desenvolupar les funcions socials i incorporar-se a la vida activa amb responsabilitat i competència.
  • Oferir als alumnes una preparació especialitzada, d’acord amb les seues perspectives i interessos de formació, que els permeta accedir a l’educació superior. 

Les activitats educatives en el batxillerat afavoriran la capacitat de l’alumnat per aprendre per ells mateix, per a treballar en equip i per a aplicar els mètodes de recerca apropiats. Aquells que cursen satisfactòriament el batxillerat en qualsevol de les seues modalitats rebran el títol de Batxiller, que tindrà efectes laborals i acadèmics. 

El batxillerat compren dos anys acadèmics, que es cursaran normalment entre els 16 i els 18 anys. Es podrà estar cursant batxillerat en règim ordinari durant quatre anys acadèmics, consecutius o no.

Objectius

El Batxillerat contribuirà a desenvolupar en l’alumnat les capacitats que els permeten:

  • Exercir la ciutadania democràtica.
  • Consolidar una maduresa personal i social.
  • Fomentar la igualtat efectiva de drets i oportunitats entre homes i dones.
  • Reforçar els hàbits de lectura, estudi i disciplina.
  • Dominar, tant en la seua expressió oral com escrita, lla llengua castellana i, si és el cas, la llengua cooficial de la seua comunitat autònoma.
  • Expressar-se amb fluïdesa i correcció en una o més llengües estrangeres.
  • Utilitzar amb solvència i responsabilitat les tecnologies de la informació i la comunicació.
  • Conéixer i valorar críticament les realitats del món contemporani, així com participar de forma solidària en el desenvolupament i millora del seu entorn social.
  • Accedir als coneixements científics i tecnològics fonamentals i dominar les habilitats bàsiques pròpies de la modalitat elegida.
  • Comprendre els elements i procediments fonamentals de la investigació i dels mètodes científics, així com reforçar la sensibilitat i el respecte cap al medi ambient.
  • Reforçar l’esperit emprenedor.
  • Desenvolupar la sensibilitat artística i literària.
  • Utilitzar l’educació física i l’esport per afavorir el desenvolupament personal i social.
  • Consolidar actituds de respecte i prevenció en l’àmbit de la seguretat vial.

Modalitats

  • Modalitat d’Arts
    • Via d’Arts plàstiques, imatge i disseny
    • Via d’Arts escèniques, música i dansa
  • Modalitat de Ciències i Tecnologia
  • Modalitat d´Humanitats i Ciències Socials

Matèries

Matèries comunessón obligatòries independentment de la modalitat triada. Tenen com finalitat aprofundir en la formació general de l’alumnat, augmentar la seua maduresa intel•lectual i humana, i aprofundir en aquelles competències que tenen un caràcter més transversal i afavoreixen seguir aprenent. 

Matèries de modalitat: tenen com finalitat proporcionar una formació de caràcter específic, vinculada a la modalitat triada, que oriente en un àmbit de coneixement ampli, desenvolupe aquelles competències amb una major relació amb el mateix, prepare per a una varietat d’estudis posteriors i afavorisca la inserció en un determinat camp laboral. Els estudiants haurien de cursar, en el conjunt dels dos cursos del batxillerat, un mínim de sis matèries de modalitat, de les quals almenys cinc haurien de ser de la modalitat triada. 

Matèries optatives: tenen com finalitat completar la formació de l’alumnat, aprofundint en aspectes propis de la modalitat triada, o ampliant les perspectives de la pròpia formació general. Els estudiants podran triar també com matèria optativa almenys una matèria de modalitat. L’oferta de matèries optatives haurà d’incloure una Segona llengua estrangera i Tecnologies de la informació i la comunicació.

Normes de prelació

Matèries de segon curs l’avaluació final del qual està condicionada a la superació de la corresponent matèria de primer curs. Les Administracions educatives podran establir normes de prelació per a les matèries optatives que determinen per al seu àmbit de gestió.

Pla d’estudis

Les Administracions educatives distribuiran les diferents matèries en els dos cursos de batxillerat

Matèries Comunes (per a totes les modalitats) 

  • Ciències per al món contemporani
  • Educació física
  • Filosofia i ciutadania
  • Historia de la filosofia (2n curs)
  • Història d’Espanya (2n curs)
  • Llengua castellana i literatura i, si n’hi haguera, llengua cooficial i literatura (1r i 2n curs)
  • Llengua Estrangera (1r i 2n curs)

Matèries de modalitat

Modalidad de Artes: Vía de Artes plásticas, imagen y diseño

  • Cultura audiovisual
  • Dibuix artístic I i II
  • Dibuix tècnic I i II
  • Disseny
  • Història de l’art
  • Tècniques d’expressió grafico-plàstica
  • Volum

Modalitat d’Arts: Via d’Arts escèniques, música i dansa:

  • Anàlisi musical I i II
  • Anatomia aplicada Arts escèniques
  • Cultura audiovisual
  • Història de la música i de la dansa
  • Literatura universal
  • Llenguatge i pràctica musical 

Modalitat de Ciències i Tecnologia:

  •  
  • Biologia
  • Biologia i geologia
  • Ciències de la Terra i mediambientals
  • Dibuix tècnic I i II
  • Electrotècnia
  • Física
  • Física i química
  • Matemàtiques I i II
  • Química
  • Tecnologia industrial I i II

Modalitat d’Humanitats i Ciències Socials:

  • Economia 
  • Economia de l’empresa 
  • Geografia 
  • Grec I i II 
  • Història de l’art 
  • Història del món contemporani 
  • Llatí I i II 
  • Literatura universal 
  • Matemàtiques aplicades a les ciències socials I i II

Matèria de lliure elecció

Ensenyaments de Religió:

  • Religió
  • Història i cultura de les religions

Matèries optatives

Es podran cursar una o més matèries optatives, d’acord amb el que establisquen les administracions educatives.

Distribució horària Les administracions educatives de cada comunitat autònoma distribueixen les matèries entre els dos cursos del batxillerat i estableixen les matèries optatives, així com la càrrega horària assignada a cadascuna.

Formació Professional: Cicles formatius

La Formació Professional és un conjunt d’ensenyaments del sistema educatiu, el valor afegit del qual és la formació pràctica adequada a les necessitats de l’economia i als diferents sectors productius.

Comprén un conjunt de cicles formatius amb una organització modular, de durada variable i continguts teòrics i pràctics adients als diversos camps professionals.

S’estructura en 26 famílies professionals i en dos graus: cicles formatius de grau mitjà i cicles formatius de grau superior. És una opció atractiva, de qualitat i flexible que s’ajusta a las necessitats i interessos personals de cada ciutadà.

Tots els estudis d’FP

En l’actualitat, la Formació Professional Inicial s’organitza en cicles de grau mitjà i grau superior, que capaciten per al treball qualificat en diferents professions i que s’agrupen entorn a 26 famílies professionals.

És responsabilitat del Ministeri d’Educació, el disseny i aprovació dels ensenyaments mínims de cada títol de formació professional.

Famílies professionals

Activitats Físiques i Esportives
Agrària
Arts i artesanies
Edificació i obra civil
Energia i aigua
Hostaleria i turisme
Imatge i so
Indústries Estractives
Instal·lació i Manteniment
Marítim-Pesquer
Seguretat i Medi Ambient
Sanitat
Transport i Manteniment de Vehicles

Administració i Gestió
Arts gràfiques
Comerç i marketing
Electricitat i electrònica
Fabricació mecànica
Imatge personal
Indústries alimentàries
Informàtica i Comunicacions
Fusta, moble i suro
Química
Serveis Socioculturals i a la Comunitat
Tèxtil, confecció i pell
Vidre i ceràmica

Cicles Formatius de Grau Mitjà

Cicles Formatius de Grau Superior

Nous títols d’FP

Tècnic en cuina i gastronomia 

Tècnic en emergèncias sanitàries 

Tècnic en mecanitzat 

Tècnic en forneria, rebosteria i confiteria 

Tècnic superior en gestió d’allotjaments turístics 

Tècnic superior en audiologia protèsica 

Tècnic superior en educació infantil 

Tècnic superior en laboratori d’anàlisi i de control de qualitat 

Tècnic superior en vitivinicultura 

Tècnic superior en programació de la producció en fabricació mecànica 

Tècnic en farmàcia i parafarmàcia 

Tècnic en soldadura i caldereria 

Tècnic en sistemes microinformàtics i xarxes 

Tècnic en serveis de restauració 

Tècnic en instal·lacions elèctriques i automàtiques 

Tècnic superior en desenvolupament de projectes de instal•lacions tèrmiques i de fluids 

Tècnic superior en manteniment de instal•lacions tèrmiques i de fluids 

Tècnic en carrosseria 

Tècnic superior en química industrial 

Tècnic en planta química 

Tècnic superior en construccions metàl•liques 

Tècnic superior en patronatge i moda 

Tècnic en confecció i moda 

Tècnic superior en eficiència energètica i energia solar tèrmica 

Tècnic superior en automoció 

Tècnic superior en desenvolupament i fabricació de productes ceràmics 

Tècnic en olis d’oliva i vins

Nous títols d’FP

Les proves per a l’obtenció dels títols de Formació Professional del sistema educatiu s’ofereixen com una via alternativa per obtindre les titulacions de Tècnic o Tècnic Superior sense necessitat de cursar els ensenyaments de Cicles Formatius de grau mitjà i grau superior.

Les administracions educatives de les distintes comunitats autònomes són les responsables d’organitzar i convocar, almenys una vegada a l’any, aquestes proves.

Les convocatòries d’aquestes inclouran els centres docents públics designats per la seua celebració, així com el període de matriculació i les dates de realització. L’avaluació es realitzarà per Mòduls Professionals i els continguts de les proves es referiran als currículums dels Cicles Formatius vigents.

Proves lliures per l’obtenció de títol:

Per poder presentar-se a aquestes proves, els aspirants han d’acomplir els següents requisits:

Per al títol de Tècnic:

  • Tindre díhuit anys com a mínim.
  • Estar en possessió del títol de Graduat en Educació Secundària Obligatòria o equivalent a efectes acadèmics.

Per al títol de Tècnic Superior:

  • Tindre com mínim vint anys o dènou anys si l’aspirant ja té el títol de Tècnic.
  • Estar en possessió del títol de Batxiller o equivalent a efectes acadèmics.

Els aspirants a aquestes proves poden sol·licitar les respectives convalidacions de Mòduls Professionals tot aportant estudis amb validesa acadèmica.

Ensenyaments artístics

Els ensenyaments artístics tenen com finalitat proporcionar a l’alumnat una formació artística de qualitat i garantir la qualificació dels futurs professionals de la música, la dansa, l’art dramàtic, les arts plàstiques i el disseny. 

Són ensenyaments artístics les següents: els ensenyaments elementals de música i de dansa, els ensenyaments artístics professionals de música i dansa, així com els graus mig i superior d’arts plàstiques i disseny, i els ensenyaments artístics superiors que agrupen els estudis superiors de música i de dansa, els ensenyaments d’art dramàtic, els ensenyaments de conservació i restauració de béns culturals, els estudis superiors de disseny i els estudis superiors d’arts plàstiques, entre els quals s’inclouen els estudis superiors de ceràmica i els estudis superiors del vidre. 

La superació dels ensenyaments professionals de música o de dansa dóna dret a l’obtenció del títol professional corresponent. L’alumnat que finalitza aquests ensenyaments obté el títol de Batxiller si supera les matèries comunes del batxillerat, encara que no hagi realitzat el batxillerat de la modalitat d’arts en la seva via específica de música i dansa. 

Els alumnes que superen el grau mig d’arts plàstiques i disseny reben el títol de Tècnic d’Arts Plàstiques i Disseny en l’especialitat corresponent. Aquest títol permet l’accés directe a la modalitat d’arts de batxillerat. Els alumnes que superen el grau superior d’arts plàstiques i disseny reben el títol de Tècnic Superior d’Arts Plàstiques i Disseny en l’especialitat corresponent. 

Els estudis superiors de música i de dansa s’organitzen en diferents especialitats i consisteixen en un cicle de durada variable segons les seves respectives característiques. Els ensenyaments d’art dramàtic comprenen un sol grau de caràcter superior, de durada adaptada a les característiques d’aquests ensenyaments.

Música

Els ensenyaments artístics de Música tenen com finalitat proporcionar a l’alumnat una formació artística de qualitat i garantir la qualificació dels futurs professionals de la música. Els ensenyaments de Música tenen a més la consideració d’ensenyaments de règim especial. 

Els ensenyaments de Música s’organitzen en: 

  • Ensenyaments elementals de música 
  • Ensenyaments professionals de música 
  • Grau superior de música 

Al marge d’aquests ensenyaments, poden cursar-se estudis de música que no conduïsquen a l’obtenció de títols amb validesa acadèmica o professional en escoles específiques, amb organització i estructura diferents i sense limitació d’edat. La regulació d’aquestes escoles és competència de les Administracions educatives de les Comunitats Autònomes, pel que es recomana consultar la normativa que regula aquestes escoles en la Comunitat Autònoma en la qual es vulguen realitzar els estudis.

Dansa

Els ensenyaments artístics de Dansa tenen com finalitat proporcionar a l’alumnat una formació artística de qualitat i garantir la qualificació dels futurs professionals de la dansa. Els ensenyaments de Dansa tenen a més la consideració d’ensenyaments de règim especial. 

Els ensenyaments de Dansa s’organitzen en: 

  • Ensenyaments elementals de dansa
  • Ensenyaments professionals de dansa 
  • Grau superior de dansa 

Al marge d’aquests ensenyaments, poden cursar-se estudis de dansa que no conduïsquen a l’obtenció de títols amb validesa acadèmica o professional en escoles específiques, amb organització i estructura diferents i sense limitació d’edat. La regulació d’aquestes escoles és competència de les Administracions educatives de les Comunitats Autònomes, pel que es recomana consultar la normativa que regula aquestes escoles en la Comunitat Autònoma en la qual es vulguen realitzar els estudis.

Arts plàstiques i disseny

Els ensenyaments d’Arts Plàstiques i de Disseny comprenen els estudis relacionats amb les arts aplicades, els oficis artístics, el disseny en les seues diverses modalitats i la conservació i restauració de béns culturals. Aquests ensenyaments s’estructuren en els següents nivells educatius: 

  • Ensenyaments professionals d’Arts Plàstiques i Disseny. S’organitzen en cicles formatius de grau mig i de grau superior conduents respectivament al títol de Tècnic i Tècnic Superior d’Arts Plàstiques i Disseny en l’especialitat corresponent. 
  • Ensenyaments artístics superiors, conduents al títol superior en l’especialitat corresponent, equivalent amb caràcter general a Diplomatura universitària o al títol de Grau equivalent. Comprenen els ensenyaments de Conservació i restauració de béns culturals, els estudis superiors de Disseny i els estudis superiors d’Arts Plàstiques.

Art Dramàtic

Finalitat 

Són ensenyaments que tenen com finalitat la formació de professionals, pedagogs i investigadors del fenomen teatral i d’aquelles altres àrees de la comunicació que d’ell emanen. 

Durada 

Un sol grau de 4 cursos acadèmics. 

Titulació 

Títol superior d’Art Dramàtic en l’especialitat corresponent, equivalent amb caràcter general al títol de Llicenciat Universitari.

Ensenyaments d'idiomes

Els Ensenyaments d’idiomes de règim especial s’imparteixen en les Escoles Oficials d’Idiomes i tenen com fi capacitar a l’alumnat per a l’ús de l’idioma. 

Les Escoles Oficials d’Idiomes són institucions de titularitat pública, és a dir depenents del Ministeri d’Educació, Política Social i Esport o de les Comunitats Autònomes, que ofereixen un ensenyament públic no universitària per a adults. 

Els ensenyaments d’idiomes de règim especial impartides en les Escoles Oficials d’Idiomes s’estableixen i defineixen en el capítol VII (Ensenyaments d’Idiomes) de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació, (LOE).

Els aspectes bàsics del currículum d’aquests ensenyaments, que s’impartiran en les EEOOII a partir del curs 2007-2008, es fixen en el Reial decret 1629/2006, de 29 de desembre

Els ensenyaments d’idiomes de règim especial tenen per objecte capacitar a l’alumnat per a l’ús adequat dels diferents idiomes, fora de les etapes ordinàries del sistema educatiu, i s’organitzen en els nivells Bàsic, Intermedi i Avançat, corresponents als nivells A2, B1 i B2 del Consell d’Europa. 

Les Escoles Oficials d’Idiomes podran impartir cursos especialitzats per al perfeccionament de competències en idiomes tant en els nivells Bàsic, Intermedi i Avançat com en els nivells C1 i C2 del Consell d’Europa segons aquests nivells es defineixen en el Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües.

Quins idiomes estudiar

 En les Escoles Oficials d’Idiomes s’imparteixen ensenyaments dels idiomes alemany, àrab, xinès, danès, finès, francès, grec, anglès, irlandès, italià, japonès, neerlandès, portuguès, romanès, rus, suec, llengües co-oficials de les Comunitats Autònomes i espanyol com llengua estrangera. 

En el Reial decret 1629/2006, de 29 de desembre, s’estableixen els ensenyaments mínims que haurien de formar part dels currículums que les Administracions educatives establisquen per als nivells intermedi i avançat d’aquests idiomes. 

Cada Administració educativa fa l’oferta que considera més adequada en funció de les necessitats dels alumnes en les respectives Comunitats Autònomes.

Modalitat oficial presencial 

L’alumne assisteix regularment a classe al llarg d’un curs acadèmic. L’oferta del nombre de grups, així com els horaris i tipus, per a cadascun dels idiomes i cursos, es fan públics abans de l’inici del procés de matrícula en l’Escola Oficial d’Idiomes corresponent.

Cursos d’Actualització i Especialització

D’acord amb el que establisquen les Administracions educatives, les Escoles Oficials d’Idiomes podran impartir cursos especialitzats per al perfeccionament de competències en idiomes i per a la formació del professorat i d’altres col•lectius professionals. Aquests cursos cobriran competències tant en els nivells Bàsic, Intermedi i Avançat com en els nivells C1 i C2 del Consell d’Europa segons aquests nivells es defineixen en el Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües. 

Alguns departaments didàctics organitzen cursos monogràfics destinats a cobrir necessitats específiques d’aprenentatge com traducció, destreses orals, o llenguatges especialitzats, entre uns altres.

Ensenyament a distància  

Per a donar una resposta adequada a la formació permanent de les persones adultes, les Administracions educatives poden integrar en les escoles oficials d’idiomes els ensenyaments d’idiomes a distància. En l’actualitat el programa That’s English! ofereix els continguts de nivell Bàsic i de nivell Intermedi dels ensenyaments d’idiomes de règim especial en dos cursos acadèmics, respectivament. 

Aquests cursos s’articulen al seu torn en mòduls (Ordre ESD/1742/2008, de 17 de juny. B.O.I. de 19 de juny de 2008)

Modalitat lliure

Dóna dret exclusivament a la realització de les proves oficials per a l’obtenció dels certificats dels diferents nivells.

Certificació

Les Escoles Oficials d’Idiomes expedeixen certificats oficials dels nivells Bàsic, Intermedi i Avançat per a vint idiomes. 

La superació de les exigències acadèmiques establertes per a cadascun dels nivells dels ensenyaments d’idiomes donarà dret a l’obtenció del certificat acreditatiu corresponent. Per a obtenir els certificats dels nivells Intermedi i Avançat serà necessària la superació d’unes proves terminals específiques de certificació. 

Les Administracions educatives regularan aquestes proves, que haurien de ser avaluades prenent com referència els objectius, competències i criteris d’avaluació establerts per a cada nivell en els currículums dels idiomes respectius. 

Els alumnes tindran almenys una convocatòria anual de proves per a l’obtenció dels certificats corresponents dels nivells Intermedi i Avançat. 

Amb la finalitat de seguir les recomanacions del Consell d’Europa per a l’ús del Portfolio Europeu de les Llengües , als alumnes que no obtinguen el certificat de nivell Intermedi o del nivell Avançat se’ls podrà expedir, a petició dels mateixos, una certificació acadèmica d’haver arribat a el domini requerit en algunes de les destreses que les proves corresponents avaluen, d’acord amb les condicions que les Administracions educatives determinen.

Proves en el Sistema Escolar

D’acord amb el disposat en l’article 62 de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació (LOE), les Administracions educatives facilitaran la realització de proves homologades per a obtenir la certificació oficial del coneixement de les llengües cursades pels alumnes d’Educació Secundària Obligatòria i Formació Professional.

Aumentar texto
Share This